Lligat a l’aspecte participatiu de la festa, aquest no només ve referit als balladors, també la gent del carrer on es celebra la dansà cada nit participa d’una manera activa en la festa; els carrers s’engalanen amb paperets de colors i multitud de llums que li donen un caire màgic al marc on es desenvolupa. També la gent del carrer s’encarrega de traure les cadires a la porta de casa per que tot aquell que ho desitge puga gaudir de l’espectacle, convertint la nit de danses en un marc de franca convivència comunitària on tots formen part d’una pinya que és la dansà.

L’ornamentació dels carrers també ha tingut una evolució; encara que no sabem en els anys antics com s’engalanaven els carrers per que no hi ha cap document que ens ho reflectisca, si que hem vist que fins ben entrada la dècada dels 70 del segle passat, l'ornamentació dels carrers es feia amb coses que es tenien per casa; els paperets es feien amb els sacs de guano que s'utilitzava en les tasques agrícoles, també es tirava mà dels paperets de colors que servien de base per a les llepolies i coques que es portaven al forn, per a les garlandes s'utilitzaven tota mena d'atifells com els taps de les botelles ,... Poc a poc, i amb la introducció de ple del nostre poble en la societat de consum esta ornamentació ha deixat pas a la que hui en dia coneguem on tot es compra ja fet. De nou vegem en este aspecte l'adaptació de la festa als temps, la qual cosa indica eixe tret que la identifica que és el de festa viva.

També, i fent referència a l'aspecte del carrer, podem observar que és el poble el que fa la festa, ningú més no el controla, doncs seguixen sent els veïns del carrer els qui fiquen les cadires i els qui conviden a veure la dansà ben seguts i potser amb refresquet inclòs.